Xerrada a Felanitx
ASSEMBLEA DE MOVIMENTS SOCIALS. FSMa.
CONTRACIMERA MINISTRES DE DEFENSA DE LA UE
Xerrada de Felanitx 12 de febrer de 2010. GUIÓ
L’EUROPA QUE ENS IMPOSEN
1.ANTIDEMOCRÀTICA
a. El Consell Executiu i de la Comissió són els que dicten les normes, en detriment del Parlament europeu, que està relegat a un paper d’actor secundari.
b. Aquestes instàncies no són triades en processos democràtics, i molt menys ho són organismes com el Banc Central Europeu, fóra de qualsevol control democràtic.
c. La UE potencia el paper dels estats, en detriment dels drets democràtics dels pobles, de les nacions sense estat i dels ciutadans. d.Després de l’experiència de la difunta “Constitució Europea”, el Tractat de Lisboa ha estat imposat sense consultar a la ciutadania, tret de “l’error corregit” del cas irlandès.
2. ANTISOCIAL
a. Directiva Bolkestein.- Privatització, deslocalització i desmantellament dels serveis públics, amb desprotecció social per als treballadors que presten aquests serveis.
b. Directiva “de les 65 hores”.- Tot i que el Parlament Europeu li va posar fre, a la pràctica ha generalitzat l’augment de la jornada laboral, a més d’imposar la fragmentació de la negociació col·lectiva, mitjançant la negociació individualitzada o “opting out”.
c. Procés de Bolonya.- Mercantilització de l’ensenyament i submissió de les carreres i activitats universitàries als interessos econòmics de les empreses i a les regles del mercat.
d. “Directiva de la Vergonya”.- Persecució, criminalització i violació dels drets humans més elementals de les persones immigrants, creació de guetos d’exclusió social, i camps de concentració per a persones que no cometen cap delicte, com ara els CIEs.
3. DEL DOMINI DEL CAPITAL
a. La llibertat que predomina és la de la lliure circulació dels capitals i de les transaccions especulatives. Tot està orientat cap al benefici privat.
b. Més d’un bilió (amb B) d’euros des del BCE cap als mercats financers especulatius, en els darrers anys, a més d’altres immenses sumes de doblers dels governs estatals per a salvar banquers. Continuen les polítiques ultraliberals que han provocat la crisi especulativa, sense cap voluntat de prevenir els efectes sobre el conjunt del treballadors i de la ciutadania, sense combatre els paradisos fiscals.
c. Indefensió dels països més dèbils de la zona Euro, enfront els atacs dels capitals especulatius, degut a la manca d’homogenització fiscal i desequilibri social (característica de la UE), amb l’augment i encariment dels seus deutes públics.
d. Per combatre l’anterior, la UE només té receptes de retall de la despesa pública i d’exclusió social dels sectors més desfavorits.
4. DE LA GUERRA
a. L’estructura de la Unió Europea ha estat dissenyada com un instrument per a enfortir les regles de joc del gran capital, sense descartar la seva faceta més agressiva, la del domini militar. Va caient progressivament la careta d’un suposat “pacifisme”, alternatiu al model nord-americà.
b. Des de la Segona Guerra Mundial, Europa és tutelada pels EEUU, incloent “cops d’estat encoberts” en tota la zona mediterrània, almenys en Grècia, Turquia, Portugal i Itàlia, a més de la “comprensió” (un assumpte intern, varen dir) dels cop d’estat del 23-F, a Espanya.
c. L’OTAN sempre ha estat l’eina de submissió militar i militarista d’Europa respecte als EEUU. Fins i tot, amb l’ampliació de la UE als 27 membres, molts dels països de l’est d’Europa han hagut de passar pel previ ingrés en la OTAN.
d. Amb el Tractat de Maastricht (1993) s’inaugura la “Política exterior i de seguretat comuna” (PESC).
e. En 1999 es nomena responsable de dita competència a l’espanyol Javier Solana, antic pacifista, que havia estat fins aleshores secretari general de l’OTAN i responsable formal d’assassinats massius dels bombardejos de l’OTAN sobre poblacions de l’antiga Iugoslàvia.
f. L’embrió d’exèrcit europeu “brigades mixtes”, conviu i és compatible amb el manteniment dels exèrcits dels estats membres.
g. Política d’espionatge per satèl·lit, servei llogat al holding privat “Agència Europea de l’Espai”, coordinat des de Torrejón de Ardoz. Qualsevol moviment dins l’espai europeu pot ser conegut amb detall.
h. Els projectes de la indústria armamentística (gairebé tots, per cert, amb participació espanyola) cada vegada tenen més espai en l’agenda europea: “Eurofighter”, “Airbus A-400”, “Tifón”, etc. Europa és, i vol ser cada vegada més, una potència exportadora d’armes.
i. Defensar-nos, contra qui?. Suposadament, contra: “el terrorisme, el narcotràfic, la immigració il·legal...”
j. Les intervencions d’agressió neocolonial als països del sud, sota eufemismes com ”accés als recursos energètics globals” (Somàlia, Afganistan?), jalonen els discursos agressius de dirigents com Àngela Merkel. Mentrestant, cada vegada és més evident la incondicional submissió europea als dictats del Pentàgon, a l’agressió sionista sobre el poble palestí o a l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental.
DESPESES MILITARS
(dades de documents oficials de l’OTAN i la UE)
1. La despesa militar d’EEUU per a 2009 = 424.963 milions d’euros (515.000 milions de dòlars, més 67.200 addicionals per les guerres d’Iraq i Afganistan durant els sis primers mesos de 2009).
2. La despesa militar de la UE per a 2009 = 220.000 milions d’euros
a. Gran Bretanya 32.819 milions d’euros
b. França 23.357 “
c. Itàlia 22.145 “
d. Alemanya 31.386 “
e. Holanda 9.478 “
f. Espanya 18.609 “
g. Altres 82.206 “
L’Estat espanyol és el 8è exportador d’armes i municions (2ón en el cas d’Àfrica). Armes i municions que van a parar a països com Israel, Marroc i altres que violen els drets humans.
3. La despesa militar dels 30 països de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) = 730.000 milions d’euros.
DESPESA SOCIAL COMPARATIVA
“Els objectius del Mil·leni” de reduir a la meitat la pobresa per a l’any 2015 han de menester 554.744 milions d’euros (760.000 milions de dòlars), molt menys que la despesa militar de l’OCDE de només un any.
Amb el cost de fabricació d’un sol fusell (73 euros) es pot prevenir la ceguesa per a 3.000 nins/nes, d’un any d’edat, mitjançant vitamina A.
L’estat espanyol gasta al dia 52 milions d’euros en despeses militars (sense comptar la militarització camuflada en “investigació científica”), suficient per cobrir el salari bàsic de 650 euros per a 78.461 treballadors/res sense prestació social. Amb només la despesa militar espanyola de 12 dies arribaríem a cobrir aquest salari mínim d’un mes per a un milió de persones.
L’ajuda espanyola per al terratrèmol d’Haití ha estat de 34 milions d’euros, l’equivalent a 16 hores de despesa militar de l’Estat espanyol. Amb el cost d’un bombarder estratègic (1.600 milions d’euros) es pot garantir l’educació per a 15 milions de nins i nines sense escolarització.
I podríem continuar...
Pep Juárez.