El Fòrum Social Mundial (01)

Aquesta setmana comença a celebrar-se el Fòrum Social Mundial. Enguany es fa a Belém do Pará, Brasil.

Entre els milers d’entitats i persones que hi són presents, hi ha dues entitats i persones de Mallorca que hi acudeixen: Aina Calafat, de l’associació Drets Humans de Mallorca, i Biel Caldentey de l’STEI-i.

Des de les entitats organitzadores del Fòrum Social de Mallorca seguim de prop el desplegament d’aquesta edició del Fòrum Social Mundial. Tenim la impressió que ha de marcar una fita rellevant en el procés de desenvolupament dels moviments socials arreu del Planeta. I, per això mateix, convidam la gent de Mallorca a fer el mateix.

Hem tengut la nostra primera roda informativa amb els mitjans de comunicació local. Alguns se n’han fet ressò. Esperam que siguin molts més.

També volem mantenir contacte directe, via internet, amb entitats presents a Belém do Pará, mitjançant això que s’anomena “Belém Expandida”.

Finalment, desitjam compartir idees i opinions sobre això que creim que representa i comporta una trobada internacional d’aquestes característiques.

Se n’estan difonent moltíssimes. N’arreplegam unes quantes, com són ara la de Frei Betto (qui juntament amb el filòsof i científic polític Michael Lowy, entre d’altres, abordaran el tema “Ecosocialisme, espiritualitat i sostenibilitat”), o Emir Sader, etc.

Sabem que aquesta mateixa setmana l’edició de l’FSM arreplega prop de 120 mil participants, en condicions d’abordar temàtiques tan interessants com la preservació ambiental -tenint present l’escenari de l’Amazonia-, la crisi del capitalisme globalitzat i la guerra a l’Orient Mitjà.

D’acord amb la Carta de Principis de l’FSM es tracta d’un esdeveniment destinat als moviments de la societat civil contraris al neoliberalisme i a qualsevol forma d’imperialisme, compromesos en la tasca de construir una societat planetària que s’orienti cap a una relació de sostenibilitat entre els sers humans i la Terra.

S’hi proclama que “Un altre món és possible” , si ens afanyam a conquerir una globalització solidària que respecti els drets humans universals i el medi ambient, amb sistemes i institucions democràtiques al servei de la justícia social, la igualtat i la sobirania dels pobles.

Les tres primeres edicions de l’FSM -realitzades a Porto Alegre l’any 2001, 2002 i 2003- foren organitzades per un comitè integrat per 8 entitats brasileres: Abong, Attac, Comissió Brasilera de Justícia i Pau, Cives, CUT, Ibase, MST i la Xarxa Social de Justícia i Drets Humans.

La quarta edició es va fer a Mumbai (Índia) el mes de gener de 2004. La cinquena tornà a ser a Porto Alegre el mes de gener de 2005. La sisena, de forma descentralitzada, es va fer a tres ciutats: Bamako (Mali, Àfrica) i Caracas (Veneçuela, Amèrica Llatina) el mes de gener de 2006; i Karachi (Pakistan, Àsia) el mes de març de 2006. La setena edició de l’FSM tengué com escenari Nairobi (Kènia, Àfrica) el mes de gener de 2007.

D’aquesta edició de l’FSM que es fa enguany a Belém do Pará (Brasil, Amèrica Llatina), s’hi remarca el dia central, 29 de gener de 2009. El moment més rellevant de l’acte compta amb la presència de cinc presidents llatinoamericans: Evo Morales (Bolívia), Fernando Lugo (Paraguai), Rafael Correa (Equador), Hugo Chávez (Veneçuela) i Lula da Silva (Brasil). Els cinc presidents d’Amèrica Llatina que construeixen, de maneres distintes, models alternatius al neoliberalisme

S’hi vol expressar l’estadi actual de la lluita antineo i vol esdevenir una crida a l’FSM perquè torni a articular forces de resistència social en l’esfera política, l’indret on té lloc la disputa hegemònica que, a partir de la crisi contemporània, esdevé central.

Aquest acte central de l’FSM vol expressar la força actual de lluita per “un altre món possible” a l’àmbit polític, que conjuntament amb la lluita dels moviments socials i de les altres forces polítiques i culturals, tenen l’encàrrec d’exercir un paper permanent i decisiu en la lluita antineolliberal.

S’hi planteja un dilema essencial: romandre dins la intranscendència de l’intercanvi d’experiències cada any o cada dos anys; o avançar realment en la construcció d’alternatives.

La lluita antieneolliberal, segons Emir Sader, ha de continuar avançant. Creu que serà tant o més forta, en la mesura que l’FSM s’adapti a les formes realment existents de construcció d’aquest “altre món possible” .