L’esquerra, lenta per aprendre...
Periòdic La Jornada (diumenge, 16 de gener de 2011, pág. 9)
Boaventura De Sousa Santos, un dels pares de la criatura, explica que el Fòrum Social Mundial (FSM) “representa als inicis del segle XXI la primera gran forma de lluita progressista dels moviments socials contra la globalització neoliberal.”
Davant d’opinions que sostenen que l’esquerra no aprèn de la història, que el món li resulta massa complex i que està mancada de líders, De Sousa se sumergeix en una explicació sobre l’aprenentatge lent de l’esquerra...
Encara ara gaudeix de recordar que “l’esquerra més ortodoxa va quedar corpresa perquè no eren treballadors i els seus sindicats, sinó un conjunt extens de moviments socials, on hi havia dones, ecologistes, camperols, indígenes, gais, etc.” els que es varen llançar a crear una “consciència transnacional” amb la consigna “Un Altre Món és possible.”
L’FSM ha propiciat la creació d’espais inèdits, entre els quals De Sousa remarca la Coordinadora Andina d’Indígenes, l’Organització de Dones Llatinoamericanes i, clar, Via Campesina amb presència a 69 països.
Hi ha una cimera del Fòrum Social Mundial a Dakar (Senegal), on es tornen a debatre temes (aigua, terra, inseguretat, qüestió indígena, etc.) que preocupen els moviments. Una agenda que sembla que impacienta De Sousa: “l’FSM ha volgut ser sobretot un procés, on tots els moviments s’ajunten i parlen de les seves lluites. Tot això és bo, però no és suficient.”
Per això, l’autor de “Refundació de l’Estat a Amèrica Llatina”, des de fa un temps insisteix que “l’FSM necessita el seu propi FSM.” Amb això vol dir, entre d’altres coses, que el Fòrum “hauria d’assumir el risc de prendre posicions pròpies respecte d’alguns problemes i d’algunes polítiques.”
En posa alguns exemples: la reforma de l’Organització de Nacions Unides, la necessitat que l’FSM presenti informes i propostes davant d’allò que fa el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, i la possibilitat de mobilitzacions mundials amb demandes mediambientals.
“A Davos diuen cap a on va el món. Nosaltres hauríem de presentar -i tenim el grup de reflexió adient- la nostra visió pròpia, per evidenciar la tensió entre les globalitzacions i per mostrar les dades que Davos ens amaga.”