El repte d’una alternativa global, fora del sistema

Eric Toussaint entrevistat per Sergio Ferrari

El Fòrum Social Mundial (FSM) esdevé gairebé l’únic marc de convergència dels moviments socials a l’àmbit planetari i, per tant, és fonamental continuar enfortint-lo.

Hipòtesi essencial d’Éric Toussaint, historiador i politòleg belga que presideix el Comitè per l’Anul·lació del Deute del Tercer Món ( (CADTM). Analista agut de l’altermundialisme, coneixedor des de dins del Fòrum Social Mundial, Toussaint participa des de la seva creació en el Consell Internacional, l’òrgan que en facilita les celebracions.

El CADTM, amb una presència activa a països diversos, particularment a Àfrica, és un dels actors que dinamitzen con activa presencia en numerosos países, particularmente África, es uno de los actores que dinamitzen la preparació de l’edició de Dakar 2011.

P: Com caracteritzau el present del Fòrum Social Mundial?

R: Pens que cal refermar el procés de l’FSM, ja que pràcticament és gairebé l’únic marc planetari on convergeixen moviments socials, ONG, organitzacions polítiques d’esquerra i fins i tot governs progressistes. No hi ha cap altre espai orgànic de convergència. No podem buidar l’FSM, malgrat les crítiques que puguem fer-ne. No seria del tot correcte pensar a crear quelcom d’alternatiu; perquè seria impulsar una proposta en competència i molt limitada. Avui dia, el que hi ha és l’FSM. Sense que això vulgui dir que no hi hagi elements preocupants en l’evolució de l’FSM.

Tendències preocupants i antídots

P: En quin sentit preocupants?

R: Hi ha aspectes diversos. La decisió d’una majoria de dirigents o animadors de l’FSM que no volen avançar més enllà d’un Fòrum, és a dir que no volen modificar la Carta de Principis de manera que es permeti al Fòrum poder discutir plataformes i plans d’acció. I que se situen en el marc estricte de la Carta de Principis que no accepta, com a Fòrum, adoptar declaracions finals i plans d’acció.

Un segon aspecte: l’èxit de l’FSM fa que hi hagi poders públics i fundacions privades que prenen la decisió de donar-li suport de manera significativa. Hi ha la tendència a celebrar esdeveniments molt costosos, amb pressuposts molt elevats i això em preocupa. Amb el greuge de dos riscs ben presents: crear una “indústria de l’FSM”, ja que hi ha Organitzacions No Governamentals molt poderoses que estructuren grans projectes a l’entorn de l’FSM i que en viuen, d’això. I un altre risc: el naixment d’una espècie de “burocràcia altermundialista”. Una capa de dirigents que a partir de les seves funcions obtenen un cert poder i privilegis i s’hi perpetuen des de fa anys.

P: Quins serien els mitjans o els “antídots” que permetrien de desbloquejar aquestes tendències o senyals preocupants?

R: Sortosament hi ha elements positius. El Consell Internacional es proposa prendre mesures perquè no es repeteixin a Dakar els mateixos errors que es varen cometre a Nairobi (Kenya) l’any 2007, pentura l’edició més fracassada de l’FSM. Tenc un cert nivell de confiança que a Dakar no es reproduiran aquests errors; com el d’atorgar el monopoli de les comunicacions a l’espai de l’FSM a una transnacional del sector; o d’imposar preus de les entrades molt elevats, quasi impossibles de ser pagats pels participants locals.

Pens que esdevé fonamental per a l’èxit de Dakar l’enfortiment de la presència de moviments socials africans i de la resta del món. En aquest sentit bufa un vent ben positiu. La primera setmana de novembre de 2010 vam organitzar a la mateixa capital de Senegal una trobada preparatòria de moviments socials, a partir del mandat rebut de l’Assemblea de Moviments Socials. Es va fer justament poc abans d’una nova reunió del Consell Internacional que es va tenir per acabar de perfilar els detalls de l’esdeveniment del mes de febrer de 2011.

Mobilització africana

P: Quin és el balanç d’aquest seminari preparatori?

R: Amb molt d’èxit, a l’àmbit de la participació. S’hi feren presents molts moviments socials senegalesos. Més d’una seixantena, incloent-hi els grans sindicats rurals i urbans, que són molts I representants de moviments de pescadors, cultivadors, veïnals, de dones.. Hi eren presents, cosa que parla d’una dinàmica bona i que es converteix en un senyal realment esperançador.

Hi ha molt d’entusiasme en relació amb el suport que l’FSM pot tenir als barris populars de la capital senegalesa i de zones properes i sobre la recepció del missatge de l’FSM. Per als dies previs a l’esdeveniments hi ha programades activitats als barris i també durant el Fòrum. Nosaltres, com a CADTM, preparam un espectacle polític-cultural de Hip Hop, amb grups musicals reconeguts i que s’oposen a ser objectes de mercantilització. Hi han d’interpretar temes nous, amb un enfocament fort sobre el deute, la sobirania alimentària, els acords desfavorables entre Sengal i Europa, etc.

A l’àmbit regional, se sent com un fet important el suport decidit de sectors de la joventut. Ha d’arribar a Dakar una caravana de busos que han de recórrer centenars de quilòmetres, provenint de Nigèria -d’on surten la tercera setmana de gener- i que han de passar per Benín i Togo, per anar llavors a Burkina Faso. Allà s’han de trobar amb altres delegacions que provenen de Conakry.

S’hi esperen centenars de participants en aquesta iniciativa, dones i homes, joves especialment. És una proposta que vàrem impulsar juntament amb el Fòrum Social Africà i xarxes com No Vox i ATTAC. El CADTM hi juga un paper estimulador, però no vol fer-se propi res ni mantenir-hi cap casta d’hegemonia ni monopoli. Hi cercam una convergència real.

Hem d’organitzar també un seminari sobre les lluites feministes els dies 3 i 4 de febrer, a Kaolack, la segona ciutat senegalesa, però amb participació de representants de tots els continents. Aquesta casta d’iniciatives, fins i tot si el mateix FSM de Dkar obtengués un resultats limitats, ja ratificarien per si soles el valor de la convocatòria. Hi esdevé essencial enfortir les dinàmiques socials.

P: S’intenta impulsar una dinàmica participativa a la subregió?

R: Efectivament. Nigèria està a uns 2.500 quilòmetres de Dakar. Travessant aquests països distints se’ns dóna la possibilitat de fer conèixer el procés del Fòrum. A cada aturada important s’han d’organitzar esdeveniments que expliquin allò que ha de ser l’FSM de Dakar. A partir d’això, jo diria que experiment un entusiasme prudent.

P: Una dinàmica diferent al que vostè considerava com l’edició fracassada de Nairobi?

R: Així ho esper. Encara que hem de mantenir cautela sobre els resultats de Dakar, ja que una mesada abans de l’FSM la gent d’aquell indret encara no està ben informada sobre l’esdeveniment, cosa distinta al que va passar a Belém do Pará l’any 2009 o a Porto Alegre l’any 2005 i a les edicions anteriors. Objectivament emperò s’estan donant les condicions per a una participació àmplia del poble senegalès i dels moviments socials del país i de la regió. S’ha de veure si aquest espai obert, aquesta invitació àmplia i facilitada per a la gent provocarà una bona participació popular.

El meu dubte és que, segons les avaluacions de col·legues sindicalistes, els moviments socials senegalesos travessen avui dia un dels moments pitjors d’aquests darrers 20 anys, pel que fa a la seva capacitat de mobilització. No n’és la conjuntura millor, però això no depèn d’aquests moviments sinó de condicions polítiques més globals.

Vull subratllar un altre element important: el primer dia – i dies anteriors- ha de posar l’accent particular en els 50 anys d’independència d’Àfrica. Amb l’organització d’activitats a l’illa de Gorée, davant Dakar, d’on varen partir els segles XVI, XVII i XVIII més d’un milió d’esclaus.

Això vol ser una denúncia forta de l’esclavisme d’ahir i del sistema d’avui. A nivell simbòlic i de la memòria col·lectiva serà un moment important, aixecant un pont entre passat i futur... Els reptes de confrontar crisis mundials en vertents distints i en moments històrics diferents.

L’FSM mirant el poder... i Davos

P: Si es parla de crisis mundials, de propostes hegemòniques dominants, de bell nou l’FSM de Dakar ha d’observar també allò que passa a Davos, Suïssa, durant el Fòrum Econòmic Mundial que se realitza entre els dies 26 i 30 de gener...

R: Efectivament, vivim una crisi del sistema en la qual tot està interconnectat. La crisi és financera, econòmica, climàtica, alimentària, migratòria. Una crisi que toca la gestió mundial, perquè no hi ha cap institució mundial que gaudeixi de credibilitat real. El G-20 no és més legítim que el G-20. I les Nacions Unides (G-192) no aconsegueixen de jugar el paper previst a la seva Carta fundacional.

És cert que la crisi actual és producte de l’avança de la desregulació; però també va lligada al mateix sistema. El missatge de l’FSM haurà de ser encara molt més clar que quan va nàixer fa 10 anys. Subratllar la necessitat de globalitzar la resistència i les alternatives per proposar un sistema alternatiu al sistema capitalista patriarcal globalitzat.

Els que es reuneixen a Davos continuen de moment amb la capacitat de llançar ofensives contra el “de baix”. Aquest poc a poc van superant-ne la fragmentació -tot i les dificultats- per progressar en la direcció d’oferir una alternativa global que esdevé més que necessària. Pens que la solució no passa per reformar el sistema actual, sinó clarament contra aquest.

* Sergio Ferrari.- Col·laboració de premsa E-CHANGER (ONG suïssa de cooperació solidària) i del periòdic independent *Le Courrier*, SuÍssa- CADTM: www.cadtm.org