El paper de les poblacions africanes a l’FSM 2011
Joséphine Ouedraogo
Una de les personalitats femenines més conegudes a l’Àfrica subsahariana, Joséphine Ouedraogo, secretària executiva de l’ONG “Medi ambient, Desenvolupament, Acció” (ENDA Tercer Món), amb seu a Dakar, ex ministra de Família i Solidaritat Nacional de Burkina Faso (1983-1987), assumeix un paper rellevant dins el Fòrum Social Mundial 2011 que se celebra el mes de febrer a Dakar.
A l’entrevista exclusiva realitzada durant la seva visita a Suïssa, amb motiu de la presentació de l’informe de la UNESCO 2010 “Arribar als marginats”, en un diàleg obert parla del paper de l’FSM 2011. Se’n desprenen tota una sèrie de conceptes de síntesi força interessants: diu que els reptes més immediats per als moviments socials d’Àfrica són enormes; que s’hi juga la necessitat de recrear la forma de fer política; de proposar paradigmes nous de participació ciutadana; de promoure una coherència nova entre el sistema educatiu i la visió de desenvolupament vigent que ha de ser qüestionada a fons...
Valora la potencialitat del Fòrum Social Mundial, concebut per refermar una nova forma de participació de la base, a partir de la societat civil, de la gent que mai no ha tengut la possibilitat d’expressar-se i mostrar que està ben viva. Quan es pretén promoure el desenvolupament de projectes imposats, la cosa no funciona. S’ha d’acompanyar la gent en la tasca de pensar en el futur. Mai no se li sol demanar què vol, ni quina és la visió de futur que té, com si no tengués cap futur i en té...
No dubta a assenyalar que la realització de l’FSM 2011 a Dakar, -per segona vegada a Àfrica, després de Nairobi 2007- pot fer aportacions valuoses a aquest procés. Però afegeix que cal fer un salt qualitatiu. L’Àfrica de la base s’ha de fer present a Dakar. És el repte major que ha d’assumir el Secretariat de l’FSM: cal moure les organitzacions de base, que sustenten la població...
Considera que també s’han d’extraure lliçons de l’edició de l’FSM a l’Índia, on fou contundent la participació de la base, dels moviments socials, particularment dels intocables, de la gent sense casta... Cal aspirar a fer de Dakar una espècie de Mumbai a l’africana. Se n’han d’extraure lliçons, com aprendre de la hsitòria. És una oportunitat molt gran. És un procés llarg. Després de l’FSM cal continuar construint. Perquè l’FSM és un espai privilegiat. Hi és Àfrica, d’altres continents del Sud, també el Nord solidari... Són expressions dels pobles, tots ens hi sentim al·ludits, en ha ver de pensar de manera diferent i de cercar alternatives a un sistema que ens redueix a ser productors i consumidors. Hem de trobar un espai propi en aquest món globalitzat, per poder expressar-nos, per viure d’una altra manera.
Quan se li demana a veure si a Àfrica no hi ha paràmetres educatius diferents, paradigmes de reflexió, l’aportació del que significà Paulo Freire per a Brasil i Amèrica Llatina amb l’aposta per una pedagogia de l’alliberament, contesta clar i català que hi ha intel·lectuals africans que han fer propostes, hi ha informes, programes diferents. Hi ha africans compromesos que proposen una democràcia veritable, que va més enllà de les institucions i parlaments. També hi ha ONG i associacions que impulsen una altra casta de feina amb una visió distinta.
Però tot això no sempre es tradueix a escala política. Als programes educatius, i a la societat en general, continua imperant el concepte de transferència del saber. No es construeix juntament amb la gent. L’educació i la democràcia han de ser una construcció comuna de la nostra societat. S’ha de fer l’alfabetització emprant les paraules dels camperols, si anam a un lloc on la gent es dedica a l’agricultura. S’ha d’arribar a entendre que l’exercici de la lectura i l’escriptura ha de contribuir a participar de manera efectiva. Malauradament, en general, la lectura i l’escriptura s’usen només per imposar altres esquemes...
S’ha d’arribar a comprendre que la població africana pot esdevenir agent polític. Que pensa, que té uns sabers acumulats. Cal expressar-li confiança en ella mateixa. Que no s’acomplexi ni calli, si li arriba qualcú de fora amb el seu projecte de desenvolupament i una camioneta 4x4.
Actualment hi ha molta de gent que es mou en aquesta direcció. Organitzacions camperoles i de dones que es mouen a les totes. Per exemple, la vida que s’expressa a través de les ràdios lliures, comunitàries, al Senegal, és d’una gran riquesa, ja existeix.
Ara, cal pressionar els dirigents dels països perquè acceptin aquestes poblacions, que parlin junts, que entenguin que no se’n pot rebutjar el pensament i que cal acceptar-ne la condició d’agents actius....