FSM: l’any del futur, segons Boaventura De Sousa Santos

(Traducció a l’espanyol, feta per Antoni Jesús Aguiló)

AUTOR:

• Boaventura DE SOUSA SANTOS

(Aquest escrit és una traducció al català, a partir de la versió espanyola feta per Antoni Jesús Aguiló (UIB), qui, molt amablement ens fa arribar un missatge indicant l’enllaç on se la pot trobar íntegrament. Es tracta d’un dels articles de Boaventura de Sousa Santos sobre l’FSM 09. De Sousa és un dels promotors i principals impulsors de l’FSM des de la seva primera edició de 2001 i, des de la Universitat de les Illes Balears, es té el privilegi i l’oportunitat de mantenir-hi contacte académic.)

Els grans mitjans de comunicació divulgaren, fins arribar a fartar-ne, el diagnòstic de la situació mundial fet pel Fòrum Econòmic Mundial (FEM) a la reunió d’enguany.

Es un diagnòstic ombrívol que coincideix en molts de punts amb els diagnòstics fque el Fòrum Social Mundial (FSM) ha anat fent en les seves edicions successives des de l’any 2001.

No ve al cas saber si l’FSM va tenir raó abans d’hora o si l’FEM té raó massa tard. El que importa, per damunt tot, és reflexionar sobre el fet que l’FSM no ha tengut la influència o no ha exercit tota la pressió que seria desitjable sobre aquells que prenen decisions polítiques.

Això, en bona part, es deu a una opció de l’FSM: vol esdevenir un espai obert a tots els moviments i organitzacions que lluiten pacíficament per un altre món possible, sense permetre que aquesta obertura pugui veure’s compromesa per decisions polítiques, que no es puguin assolir per consens.

Sempre he defensat que aquesta opció, tot i esser encertada, no s’ha d’assumir dogmàticament. Hauria d’esdevenir possible identificar, a cada moment històric, tot un conjunt de temes sobre els quals s’hauria d’assenyalar o generar un consens ampli.

Sobre aquests assumptes, l’FSM hauria de prendre una posició que fos assumible per tots els moviments i organitzacions que hi paricipen, originant així agendes, parcials però consistents, de polítiques nacionals i globals.

Els esdeveniments que marquen l’inici de l’any 2009 semblen donar la raó a aquesta posició. Són uns esdeveniments tan importants que, si el món no en pot conèixer la posició de l’FSM, es pot pensar i creure que s’està corrent el risc de tornar-se irrellevant.

N’esmentaré alguns:

• La tragèdia de Gaza

Ha quedat ben palès que, durant la invasió israeliana més recent de la franja de Gaza, s’hi han comès crims de guerra i crims contra la humanitat.

• • Quines conseqüències n’extrau l’FSM?
    Quines mesures proposa perquè aquests crims no quedin impunes?

• Xina o Sumak Kawsay?

És cert que el neoliberalisme no ha mort per l’activisme de l’FSM. Més tost sembla que s’ha suïcidat. Cosa que es fa evident en les pseudosolucions apuntades per al desastre. Una cosa és ben certa: tota la ciutadania del món sencer ara sap molt bé de quina manera els Estats protegeixen els bancs, però no sap encara ara com protegeixen les persones.

Sobre les dimensions múltiples de la crisi, l’FSM té una reflexió consistent.

• • Quina n’és la posició? D’una banda, les economies centrals imploren Xina perquè forci els seus ciutadans a consumir, fins i tot sabent que, si els nivells de consum xinesos assolissin els d’Europa i Amèrica del Nord, no bastarien ni tres planetes per garantir la sostenibilitat de l’únic planeta que tenim.

D’altra banda, i a les antípodes d’aquesta proposta, el protagonisme notable dels pobles indígenes del continent americà va fer possible que les seves concepcions d’un desenvolupament harmoniós amb la natura fossin consagrades a les constitucions de Bolívia i Equador. Es tracta del principi de “Viure Bé”, el Sumak Kawsay dels quítxues o el Sumak Qama dels aimares.

• • A quina banda es col·loca l’FSM?

• Cuba: cinquanta anys de futur?

La Revolució Cubana celebra enguany el seu cinquantè aniversari. Europa i Amèrica del Nord podrien ser el mateix que són avui dia, sense la revolució cubana; però no es pot dir el mateix d’Amèrica Llatina, ni d’Àfrica, ni d’Àsia; és a dir, de les regions on viu prop del 85% de la població mundial.

Cuba desitja la solidaritat crítica del món progressista per superar una situació que, si no canvia, resulta inviable com a solució socialista.

• • On és la solidaritat de l’FSM? On n’és lacrítica?

• El Comandament Africà (AFRICOM)

Comença a fer-se visible la interferència del Comandament Africà creat recentment pel Departament de Defensa dels Estats Units, en la política de diversos països africans. És previsible i temible una escalada de la tensió militar al continent africà.

• • Esdevendrà aquest un dels temes sobre els quals l’FSM pugui tenir raó a temps i fer-ne conèixer al món la posició?

• La fi de l’11 de setembre

Qué tenen en comú la decisió del president Obama de tancar la presó de Guantánamo i suspendre’n els judicis, i la decisió del ministre Tardo Genro de concedir asil a l’ex militant d’esquerra Cesare Battisti? Són dues decisions valentes dels governs de dos països importants, el primer en decadéncia, i el segon en procés d’ascensió, que assenyalen al món que el vertigen de la seguretat que dominà el món després de l’11 de setembre, està arribant a la seva fi. Sense cap casta de dubtes, la seguretat ciutadana millor és la que resulta de la primacia del dret i l’aprofundiment en la democràcia. La justícia excepcional és, en relació amb la justícia, el mateix que la música militar -sense cap ànim d’ofendre- en relació amb la música clàssica.

• El món té dret a saber quines mesures ha d’adoptar l’FSM per donar suport a aquestes decisions que, com és de suposar, no deixaran de tenir detractors.