Contra la corrupció (1): corrupció, impunitat, moral ciutadana

Paco Vera

Portam temps escoltant i llegint sobre casos de corrupció. Tant, que semblés que n’és part de l’escena social o com un esdeveniment "natural" del panorama econòmic i polític del país.

La corrupció, però, és un assumpte molt greu, un delicte amb repercussions inimaginables, capaç d’emmalaltir élites polítiques i econòmiques i fins i tot a sectors de la societat.

La corrupció és una pesta que no s’ha d’ignorar, que s’ha de denunciar i negar-li cap mena de treva. Al contrari s’imposarà la impunitat. La denuncia i la pressió, són dues eines claus en mans de la ciutadania.

Quan es parla de corrupció s’està parlant, en termes generals, d’un mal ús del poder que s’administra per aconseguir avantatges il·legítimes, generalment de forma secreta i privada. En la política, la corrupció és el mal ús del poder públic per aconseguir bens o avantatges il·legítims o un favor particular en detriment del bé públic.

Tal com arriben les notícies, sembla que la corrupció navega a seus amples per l’administració pública, on ningú assumeix responsabilitats ni es reconeix promotor ni intermediari ni gestor del fet corrupte.

Mentrestant, un embolic de milions d’euros es detecten atrapats en obres, objectes, excessos o gestions gens transparents. Per als assenyalats i els seus atlàteres tot és correcte, ningú no s’ha portat un duro, es posen les mans al foc, s’acudeix a la presumpció d’innocència i es tanca el discurs amb allò de que la justícia parlarà. Mentrestant la gent no entén res, els diners públics han volat, i... tot està bé.

La corrupció és una pràctica que tolerar-la o enfrontar-la, evidencia i posa a prova la maduresa ètica i política d’un país. Les formes més comunes de corrupció són l’ús il·legítim d’informació privilegiada, el tràfic d’influències, la malversació de fons, la prevaricació i el padrinatge, però sobretot, la impunitat. És un escàndol la constant on apareixen càrrecs de l’administració pública i del sector privat vinculats a casos de corrupció. Es podria dir que van de la mà en aquesta pràctica nefasta i criminal.

El recurs més comú que afavoreix la corrupció, és l’oportunitat que ofereix el càrrec de prendre decisions discrecionals sobre interessos generals, sota l’aguait de que no se sabrà i confiant en la absència d’un control efectiu. Vet aquí la impunitat. Per el contrari, si s’elimina la impunitat i se viabilitza el control social sobre la gestió administrativa, la corrupció no trobarà camp. Més encara, si la justícia actua aplicant lleis i penes, la impunitat es veurà fortament copejada. Però, l’opinió pública desconfia que, donat l’exemple dels partits polítics i del sistema judicial front a la corrupció.

Quan la corrupció assoleix l’administració pública, són afectats els drets generals de la societat. Quan la corrupció assoleix al poder Judicial llavors es posa en tela de judici a l’Estat de Dret. Ambdues conseqüències són greus per a la democràcia, la convivència i per al desenvolupament del país. Per això, quan es fa públic un cas de corrupció, es planteja un seriós desafiament per a la credibilitat en la gestió de govern i en els òrgans judicials, en el model polític i en la democràcia com a sistema.

La corrupció lligada a la impunitat, són dos elements que mai permetran l’enfortiment de les institucions públiques, i per tant el desenvolupament integral de la societat i de la democràcia. Quan la impunitat s’incrementa, la corrupció s’eixampla; quan la impunitat és combatuda i la justícia actua amb independència, a les hores la corrupció se debilita. La lluita contra la impunitat és tasca d’institucions específiques, però, en democràcia, la diligència i eficàcia d’aquesta lluita depèn en gran mesura de la pressió i la vigilància ciutadana. Es a dir, l’antídot per acabar amb la xacra de la corrupció, està l’abast de l’actuació del poble, amb coratge, sense por, exercida des del respecte a l’ètica i a les lleis. Posant als corruptes on han d’estar.

Una societat lluitadora que construeix amb no poques dificultats el seu procés democràtic, com és el nostre cas, no pot avalar amb la seva indiferència i molt menys amb el seu vot la corrupció política, sigui qui fos que el cometi. El jutge més sever i més coherent en democràcia és la gent, el poble senzill i treballador exercint la seva decisió sobirana. La corrupció, el corrupte i el corruptor tenen que ser repudiats, no poden tenir cabuda en les nostres vides i menys en la nostra ànima.

canxiscos@gmail.com